joels

Idees del text “La escritura con weblogs”:

1. El weblog es un diari personal en línea perquè s’actualitzen regularment i tenen un interés per a qui els escriu. El que pasa es que no son privats.
2. La clan del Blog es que permet les interaccions socials i activa el desig de comunicar-se.
3. ÉS molt fàcil crear una webblog, sobretot des de que ja no calen coneixements en HTML. A partir de diferents eines, qualsevol pot “publicar” a partir d’unes plantilles electròniques.
4. Els weblogs a classe, permeten als alumnes comunicar-se amb el mestre i companys, alhora que obliguen a tenir una responsabilitat i que fomenten l’escriptura.
5. El blog també pot ser privat, si escollim l’opció corresponent. D’aquesta manera tindrem privacitat d’idees.
6. Més desenvolupats que el correu electrònic i més íntim que els grups de discussió.
7. La facilitat d’accés, l’obertura mental i la fàcil comunicació fan dels blogs una eina amb moltes possibilitats.

Idees del text “Lectura i escriptura con weblogs”:

1. És una forma de publicar instantàneament.
2. És una gran eina educativa perquè permet el diàleg permanent.
3. Són relativament nous. Principis d’aquesta dècada.
4. Tecnologia, com a recurs per als alumnes amb dificultats de lecto – escriptura, desmotivats per els llibres de l’escola.
5. Característiques: Economia perquè cal ser concrets, Arxiu perquè es poden classificar, retroalimentació perquè es poden modificar i millorar, multimèdia perquè hi podem afegir so o imatge, immediatesa i participació activa per la interrelació amb els companys.

Jo crec que en aquests textos destaca principalment la idea de comunicació i immediatesa dels blogs. La manera de veure els blogs com un diari no m’agrada, doncs penso que són personals. Els diaris s’escriuen perquè ningú no els vegi i els blogs són molt més que públics. És cert que es poden privatitzar però aquesta no és la idea.

Per altre banda m’ha agradat molt l’altre idea del blog com a solució o recurs per als alumnes amb dificultats de lecto- escriptura perquè el blog, per la seva constitució, obliga al que el fa, tal i com hem vist a la llista de característiques, a ser concret (econòmic) i a més permet la comunicació amb els altres, que els pot obligar a repensar el que escriuen. Hem sembla molt bona idea.

Les 11 CLAUS DEL TEXT BLOGS PARA EDUCAR de Tíscar Lara.

1- Los webblogs tienen un gran potencial en educació perquè es poden adaptar a qualsevol metodología, nivell educatiu i disciplina.

2- Podem entendre el Bloc dins del ús pedagogic com un medi personal i propi del alumne.

3- Els webblogs són un terme mig entre les classes presencials i els sistemas de e-learning, perquè s’estableix interacció per mitjà de dialegs virtuals.

4- Quant més bons coneixements sobre blogs es tenen, millor són els resultats obtinguts. Per això es important treballar-ho a les escoles.

5- El constructivisme diu que cal mantenir certa capacitat d’aprenentatge al llarg de la vida. Aprendre a aprendre. El docent fa de mediador i el alumne crea el seu propi coneixement. El blog és ideal per aquesta metodologia.

6- Avantatges metodològiques: relació professor – alumne tipus e-learning però a l’hora llibertat del alumne, interacció social i facilitat, donat que els estudiants d’ara pertanyen a la generació Red i estan acostumats a Internet.

7- EDUBLOGS, aquells que reforcen el procés ensenyança – aprenentatge. Tots dos (EDU I BLOG) reforcen la construcció de coneixement. Les primeres incursions dels blogs en educació van ser al 2001, a Anglaterra. Des d’ales hores hi ha hagut una gran evolució i cada vegada agafen més força. Actualment hi ha aproximadament uns 300 Edublogs en espanyol.

8- Segons Trejo Delarbre el ciutadà requereix de destreses especifiques per la seva supervivència en aquest nou entorn. La red te que usar-se com a medi i objecte de coneixement i els Blogs s’adapten a aquest perfil.

9- Diversos autors aclareixen que els blogs poden ser una gran eina pedagògica però el seu èxit dependrà de la seva difusió de enfoc, metodologies i objectius.

10- Més avantatges; Organització del discurs, fomenta el debat, ajuda a crear la identitat, es poden crear comunitats d’aprenentatge, es cre un compromis del Blogger amb els possibles lectors a més a més del docent, i a més a més sempre es te ajuda e-learning.

11- Cal pensar avans de crear un edublog en fer un anàlisis previ d’altres blogs, cal tenir responsabilitat a la red i pensar que el blog forma part d’un gran ecosistema.

Com hem vist, els blogs tenen moltíssimes possibilitats pedagògiques. El que més m’agrada és la facilitat de comunicació entre professors i alumnes i la llibertat d’organització que te el alumne.

Al article hem comprovat, que les possibilitats didàctiques dels blogs, s’adiuen a metodologies constructivistes. Aquesta és la clau de tot, crec jo.

Avui en dia, amb tanta informació per arreu, és tant important saber coses com aprendre a aprendre perquè vivim en canvi constant. Sembla com si tot canviés al voltant, adaptant-se a aquest mont tan canviant però penso que en educació encara es mantenen les classes magistrals. Estem farts de escoltar als mestres que ens diuen que hem de aplicar metodologies noves i més dinàmiques i ells, mentrestant,es limiten a parlar i nosaltres a copiar. El que vull dir es que avui en dia, fa falta un canvi de metodologies en la educació. Alguna cosa com ara els Blogs, més dinàmica, no tant tradicional i més adaptada als dies d'avui.Crec que són una bons solució però crec que están començant a difondre’s ara. Crec que d’aquí a uns anys la seva difussió será mil vegades major.

M’agradaria que arribes un dia a les escoles en que es tranqués aquell estereotip de “AULA D’ORDINADORS” on es va a la sala d’ordinadors com una cosa extraordinaria i on només hi pot accedir un professor, aquell que te coneixements informàtics perquè la resta no en saben.

Hola! Sóc el despiste del Joel i aquí estic fent a últim moment les meves participacions al Blog.

Com hem comentat en alguna ocasió a l’assignatura, avui en dia els recursos TIC evolucionen d’una manera tan ràpida que tens que estar constantment pendent d’aprendre les coses noves que van sorgint perquè sinó et quedes enrere. És cert que les generacions d’avui en dia estem més acostumbrades a la informàtica i a les innovacions tecnològiques, realment hi ha un salt generacional molt fort en aquest aspecte.

Malgrat tot, degut a aquesta evolució tan ràpida de la tecnologia, fins i tot els més joves, els que pertanyem a la generació de la informació o generación RED, ens podem quedar enrere i de fet, hi ha molta gent que ho està.

Jo no sóc gaire amant de la informàtica, per a que ens enganyarem, però crec d’un any cap aquí, he fet millores considerables, que m’han sorprès fins i tot a mi. Jo soc dels romàntics, dels que prefereixen llegir un llibre (en un banc prenent el sol i menjant una poma en un parc mentre escolto els ocellets) que no pas llegir de la pantalla de l’ordinador. Però reconec que les TIC són molt importants, principalment per dos motius:

En primer lloc, perquè cal estar al dia amb les TIC perquè sinó et pots quedar enrere i trobar-te de cop i volta que un dia no pots sortir ni entrar a la teva pròpia casa perquè tot funciona de manera digital!

En segon lloc, perquè reconec que tenen una gran funció de comunicació i que ajuden a estalviar temps i feina, entre moltes altres coses. De fet, sense els e-mails de la Gemma no hauria vist que m’havia oblidat de fer l’activitat dels blogs quan estava malalt.

Jo no tinc blog personal, però tinc amics que si que en tenen. Poden ser de gran utilitat però a mi no m’entusiasmen especialment. Suposo que no he trobat un tema que m’agradi per començar a treballar-hi. Si jo comencés un blog m’agradaria fer-lo interessant i no de qualsevol manera, com si es tractés d’un diari personal. Penso que ja hi ha massa porqueries a Internet com per col·locar-ne més.

Realment, hi ha que són molt interessants, fins i tot crec que en més d’una ocasió he visitat algun blog per fer algun treball de la universitat, mentre buscava informació.

Jo sóc més gràfic i tinc un FOTOLOG, jeje.

Cada dia pots penjar una imatge i un comentari. La gent que veu el teu Fotolog et pot fer comentaris i tu respondre’ls. Alguns dels meus amics també en tenen i és una manera més de comunicar-nos entre setmana, quan no tenim temps de veure’ns entre estudis i feina. Jo es que tinc fòbia al Messenger. L’odio. No m’agrada perquè hem poso nerviós, hem comunico amb masses persones a l’hora i si no els hi contestes s’enfaden... Fa segles que no hem connecto al Messenger.

A veure si m’aficiono als blogs ara, però aviso que com hem m’escrigui molt agent ho deixo eh!! Jajajaj.